A les residències geriàtriques, la nutrició és clau per mantenir l’autonomia, la força i la qualitat de vida. Fins a un 45% dels majors institucionalitzats presenten risc de desnutrició, la qual cosa accelera la sarcopènia, augmenta el risc de caigudes i multiplica les hospitalitzacions.
La ciència és clara: els majors necessiten una alimentació equilibrada rica en proteïnes i nutrients essencials, distribuïda al llarg del dia per afavorir la massa muscular, la força i la funció cognitiva. No serveix concentrar-ho en un sol àpat: el cos necessita estímul diverses vegades al dia (anabolic resistance). A més, combinar aquesta estratègia amb programes d’exercici multicomponent —força, resistència, equilibri i potència— multiplica els beneficis i ajuda a frenar la fragilitat i reduir caigudes (Rev Esp Geriatr Gerontol, 2014)
A BioSalut ajudem les residències a transformar els seus menús en eines de salut, combinant evidència científica, tradició culinària i cura humana. Invertir en una nutrició adequada no només millora la vida dels residents, sinó que també:
- Redueix la sobrecàrrega assistencial del personal.
- Augmenta la satisfacció d’usuaris i famílies.
- Optimitza recursos amb nutrició sense desaprofitaments, evitant el retorn de menjar i garantint compromís econòmic del servei.
Perquè envellir no és només una qüestió de nutrició, sinó també de dignitat, acceptació i humanitat. I això és el que reflecteix aquesta poesia:
Poesia: “No és fàcil envellir” – Alejandro Jodorowsky
No és fàcil envellir,
t’has d’acostumar
a caminar més a poc a poc,
a acomiadar-te de qui eres
i saludar qui t’has convertit.
És difícil això de complir anys,
cal saber acceptar el teu nou rostre
i passejar amb orgull el teu nou cos
i desprendre’s de vergonyes,
de prejudicis i de la por que donen els anys,
i deixar que passi el que hagi de passar,
i deixar que se’n vagi qui s’hagi d’anar,
i deixar que es quedi qui es vulgui quedar.
No, no és fàcil això de fer-se vell,
cal aprendre a no esperar res de ningú,
a caminar sol, a despertar sol
i a que no t’atrapi cada matí
el tipus que veus davant l’espill,
i acceptar que tot s’acaba
i la vida també,
i saber acomiadar-se dels que se’n van
i recordar els que ja se’n van,
i plorar fins buidar-se
fins assecar-se per dins,
perquè creixin noves somriures,
altres il·lusions i nous anhels.
