En els darrers anys, el model tradicional de residències geriàtriques està sent qüestionat. Des del Consell Territorial de Serveis Socials i del SAAD s’ha impulsat un canvi de paradigma clar: residències geriàtriques petites, organitzades en unitats de convivència i amb una atenció centrada en la persona, deixant enrere el model de macroresidència.
Una de les propostes més rellevants és que les noves residències no superin les 120 places, i fins i tot menys en municipis amb baixa densitat de població. Tot i que a Catalunya la seva aplicació normativa encara no és obligatòria per part de la Generalitat de Catalunya, el canvi de model ja ha començat.
Aquest nou plantejament no només afecta l’arquitectura o l’organització interna dels centres. Té un impacte directe en l’alimentació de les persones residents, un element clau tant per al benestar com per a la sostenibilitat econòmica de les residències.
L’alimentació a les residències geriàtriques petites: un pilar del nou model
L’alimentació és un dels serveis amb més impacte transversal dins d’una residència: influeix directament en la salut, l’autonomia, l’estat emocional i la càrrega assistencial.
En residències de gran dimensió és freqüent trobar:
- menús molt estandarditzats
- poca capacitat d’adaptació individual
- dificultats per ajustar proteïnes, textures o racions
- major risc de desnutrició i sarcopènia
Les dades indiquen que fins a un 30–40 % de les persones grans institucionalitzades presenten risc de desnutrició, fet que s’associa a una major dependència funcional, més ingressos hospitalaris i un increment dels costos sanitaris.
Per què la dimensió del centre influeix en la nutrició?
No és el mateix gestionar l’alimentació de 80 persones que la de 300.
En residències geriàtriques petites —o organitzades en unitats de convivència reals— es facilita:
- el coneixement individual de la persona resident
- la detecció precoç de pèrdua de gana o de pes
- l’adaptació de les dietes segons fragilitat o patologia
- la coordinació entre cuina, equip assistencial i dietista
Això permet passar d’una alimentació simplement correcta a una alimentació terapèutica i preventiva, especialment important en persones grans fràgils.
Cuina pròpia a les residències: despesa o inversió?
Un dels grans debats en el sector és si apostar per cuina pròpia és viable o rendible. En el context del nou model residencial, l’experiència pràctica demostra que pot ser una clara avantatge competitiva, sobretot en residències geriàtriques petites o mitjanes.
Avantatges de disposar de cuina pròpia:
- major control de la qualitat i composició nutricional
- capacitat d’adaptació immediata (textures, gustos, proteïnes)
- menor dependència de menús externs rígids
- reducció del malbaratament alimentari
- millor acceptació dels àpats per part de les persones residents
Quan es menja millor, disminueix la necessitat de suplements comercials, es redueixen complicacions i millora l’estabilitat clínica dels residents.
Alimentació i qualitat de vida de la persona gran
Menjar bé no és només una necessitat biològica. En la persona gran institucionalitzada, l’alimentació és:
- rutina
- plaer
- seguretat
- relació social
A les residències geriàtriques petites és més fàcil respectar els ritmes, les preferències i els aspectes culturals, afavorint una major satisfacció tant de la persona resident com de les famílies.
Un resident ben nodrit:
- manté millor la seva massa muscular
- preserva més autonomia
- presenta menys infeccions i caigudes
- necessita menys intervencions assistencials
Tot plegat es tradueix en menys incidències i més estabilitat per al centre
El paper estratègic del dietista en el nou escenari residencial
En residències geriàtriques petites, la figura del dietista esdevé essencial. A més de dissenyar menús eficients i adaptats a cada persona. Prevenir la desnutrició, aporta valor en múltiples àrees, garantint que l’alimentació sigui un pilar del benestar i la salut dels residents. Entre les seves funcions principals hi ha:
- Disseny de menús eficients i personalitzats, adaptats a les necessitats de cada persona.
- Prevenció de la desnutrició i la fragilitat, amb seguiment continu de l’estat nutricional.
- Suport a la cuina i a l’equip assistencial, coordinant processos i recursos.
- Formació del personal en manipulació i seguretat alimentària.
- Anàlisis de perills i punts crítics de control (HACCP) per garantir la seguretat dels aliments.
- Optimització dels recursos alimentaris, reduint malbaratament i millorant l’eficiència.
Més que una despesa, el dietista és una inversió en qualitat, seguretat i sostenibilitat del centre, aportant un valor real tant als residents com a l’equip i a la gestió interna. La seva presència transforma l’alimentació en una eina terapèutica, preventiva i centrada en la persona, millorant la qualitat de vida de manera tangible.
Conclusions
Apostar per residències geriàtriques petites (limitades a 120 places), és més que un canvi normatiu: responent a l’evolució del model d’atenció a les persones grans. En aquest nou escenari:
- L’alimentació deixa de ser un servei secundari.
- La cuina pròpia i la gestió nutricional recuperen valor estratègic.
- El benestar de la persona resident s’alinea amb la sostenibilitat del centre.
Si vols garantir que els teus residents rebin una alimentació de qualitat, segura i adaptada, i formar el teu equip per optimitzar processos i recursos, a Biosalut t’oferim serveis professionals de dietètica i nutrició especialitzada per residències geriàtriques. Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem aportar valor al teu centre.
