Durant anys, hem associat el colesterol alt amb malaltia cardiovascular, prescripció d’estatines i dietes estrictes. Tanmateix, investigacions recents ens conviden a revisar aquesta creença, especialment en persones grans. El que abans consideràvem un risc absolut, avui podria tenir un matís més complex. És el que molts estudis anomenen la paradoxa del colesterol.
Què és la paradoxa del colesterol?
Es tracta d’un fenomen observat en múltiples investigacions en geriatria: les persones grans amb nivells més alts de colesterol total viuen més i tenen menys mortalitat que aquelles amb colesterol baix. És a dir, el que en adults joves es considera un factor de risc, en persones grans pot ser un senyal de reserva metabòlica o un marcador de bon estat nutricional.
Un exemple és l’estudi publicat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) en col·laboració amb entitats europees (La Vanguardia, 2024). En aquest estudi es va observar que nivells elevats de colesterol LDL s’associaven amb una major supervivència en persones grans de 75 anys, mentre que la mortalitat augmentava en aquells que presentaven colesterol baix i prenien estatines.
Aquest descobriment es reforça amb una revisió publicada a la Revista Española de Geriatría y Gerontología, que mostra que la mortalitat per qualsevol causa és més alta en ancians amb colesterol baix i que l’ús d’estatines no sempre millora l’esperança de vida en persones grans sense antecedents de malaltia cardiovascular (Rev Esp Geriatr Gerontol, 2009).
Per si fos poc, un tercer anàlisi realitzat per Natura Foundation desmantella el que anomenen “la hipòtesi clàssica del colesterol”, al revisar diversos estudis internacionals on els ancians amb colesterol total per sobre de 200 mg/dl presentaven millor salut general i menys deteriorament cognitiu (Natura Foundation).
Per què pot ser protector tenir el colesterol alt?
En la vellesa, el cos entra en un procés de recomposició fisiològica. La massa muscular disminueix, el sistema immunitari canvia, i moltes funcions hormonals es frenen. En aquest context, el colesterol —especialment el LDL— té funcions clau que van més enllà de l’aspecte cardiovascular:
- Reparació cel·lular i regeneració de teixits.
- Síntesi d’hormones esteroïdiques, fonamentals en el metabolisme i la resposta a l’estrès.
- Suport al sistema immunitari, actuant com a vehicle per eliminar endotoxines i productes de rebuig.
Reduir el colesterol en aquests casos pot interferir en aquests processos vitals, especialment quan es fa de manera indiscriminada amb estatines, que no estan exemptes d’efectes secundaris: dolor muscular, feblesa, deteriorament cognitiu i major risc de diabetis tipus 2.
No tot el colesterol LDL és igual: els dos tipus que marquen la diferència
En molts anàlisis clínics s’etiqueta el colesterol LDL com “colesterol dolent”, però aquesta visió és incompleta. Existeixen dos tipus de colesterol LDL, i no tots representen el mateix risc:
- LDL tipus A: partícules grans i flotants, menys aterogèniques, menys susceptibles a l’oxidació.
- LDL tipus B: partícules petites i densas, més propenses a acumular-se a les artèries i a provocar dany endotelial.
La majoria dels laboratoris no els diferencia, però els estudis indiquen que en persones grans sense inflamació crònica ni resistència a la insulina, el LDL sol ser del tipus A, que no s’associa amb major mortalitat.
Això reforça la necessitat d’analitzar el context complet, no només els valors de laboratori.
I els triglicèrids?
Aquí sí trobem una connexió més clara amb el risc cardiovascular, però també amb matisos. Triglicèrids alts acompanyats de HDL baix, glucosa elevada i perímetre abdominal augmentat sí conformen un patró de risc metabòlic.
Tanmateix, nivells lleugerament elevats sense inflamació, amb bona mobilitat i dieta equilibrada, no impliquen necessàriament una amenaça.
A més, els triglicèrids es veuen altament influenciats per factors com:
- Sucre simple i carbohidrats refinats.
- Sedentarisme.
- Consum excessiu d’alcohol.
Controlar aquests aspectes, sense centrar-se només en reduir el colesterol total a tota costa, resulta més efectiu en la pràctica clínica amb persones grans.
Reavaluació del tractament amb estatines i la importància de la CoQ10
El tractament amb estatines en persones grans ha de ser avaluat amb cura, ja que, tot i que aquestes ajuden a reduir el colesterol LDL, poden tenir efectes secundaris significatius i interfereixen en la producció de Coenzima Q10 (CoQ10), una molècula crucial per a la producció d’energia cel·lular i el funcionament de les mitocòndries.
En la vellesa, les mitocòndries són fonamentals per mantenir els nivells d’energia, i la seva disfunció pot contribuir a la sarcopènia (pèrdua de massa muscular) i a la fatiga generalitzada. Per això, si s’opta per mantenir el tractament amb estatines, es recomana suplementar amb CoQ10 per mitigar aquests efectes i donar suport a la salut mitocondrial.
Com abordar el colesterol des de l’alimentació?
El colesterol no és un simple número en un anàlisi de sang; és una patologia metabòlica que ha de ser abordada principalment des de l’alimentació i l’estil de vida. En lloc de centrar-se únicament en reduir els nivells de colesterol, l’objectiu ha de ser millorar el metabolisme general i la salut cardiovascular.
Alguns enfocaments clau inclouen:
- Incloure greixos saludables: Oli d’oliva, alvocat i fruits secs. Aquests greixos són antiinflamatoris i ajuden a equilibrar el perfil lipídic.
- Augmentar el consum de fibra: Verdures, llegums i cereals integrals ajuden a reduir el colesterol total i afavoreixen la salut intestinal.
- Evitar el sucre i els carbohidrats refinats: Aliments processats i sucres simples augmenten els triglicèrids i afecten negativament la salut metabòlica.
- Apostar per proteïnes magres i vegetals: Fonts com peix, llegums, tofu i ous aporten aminoàcids essencials sense la càrrega de greixos saturats.
- Exercici físic regular: Activitat moderada millora el perfil lipídic, redueix la inflamació i preven la pujada de pes, clau per a la salut metabòlica.
Conclusió
La paradoxa del colesterol en persones grans ens recorda que la medicina no pot ser simplista ni automàtica, especialment en geriatria. En molts casos, un colesterol alt no és un enemic, sinó un reflex de millor nutrició, més reserva i major capacitat funcional. L’enfocament ha de ser integral: abordar el colesterol com a part d’un context metabòlic global, a través d’una dieta equilibrada, exercici físic i, quan sigui necessari, tractament farmacològic adaptat a les necessitats de cada persona.
A Biosalut, adaptem els menús de residències per afavorir un colesterol saludable i millorar la qualitat de vida dels residents. Descobreix com podem ajudar el teu centre a oferir una alimentació més segura i efectiva. Contacte
